Showing results by narrator "Joan Mora" in All Categories

Una nit de carnaval. Una nit de carnaval després de cinc anys sense cap nit desbarjo. Disfressar-se. Ser un mateix. Estar sol. Agafar un bon pet. Entregar-se. Perdres. Riure. Convertir-se en pare. Enyorar. Cardar. Plorar. Barallar-se. Trobar-se. Mantenir-se dret. Sentir-se part dalguna cosa. Viure. La travessia catàrtica d'un personatge inoblidable a través d'una nit d'alcohol, drogues, sexe i tot tipus de trobades que el portaran a topar-se amb si mateix.

Una novel·la irreverent, plena d'humor i espontaneïtat, d'un autor perfectament descarat, clar exponent de la nova narrativa en català. Un llibre per no parar de riure, però amb el qual podries plorar.El protagonista d'aquest llibre és un jove a la trentena que intenta viure passant per sobre dels problemes dels altres. Però, això és possible? Com vius quan ets incapaç d'experimentar cap sentiment vers ningú? Què passa amb la feina? I amb la parella? I amb les noies que t'envolten? 

L'Eli, la protagonista d'aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d'estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S'adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L'Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d'artificiositat, i que dona al relat una gran força.

Notre-Dame de París cuenta la historia de la gitana Esmeralda, quien en compañía de su cabra Djali toca la pandereta y baila en las calles de París para subsistir, hasta que se la acusa de haber asesinado al capitán Phoebus, su amado, y se la condena a la horca. Sin embargo, el jorobado Quasimodo, campanero de Notre-Dame, quien tras su deformidad esconde un corazón sensible y sediento de amor, luchará para salvar a la gitana. Recreación del mito de la bella y la bestia y uno de los monumentos de la literatura francesa, Notre-Dame de París es una historia verdaderamente inmortal.

Hace cien años, en plena Gran Guerra, partió de Zürich un tren que hizo descarrillar el curso de la Historia. Stefan Zweiglo definió como un proyectil cargado de explosivos humanos y, yendo aún más lejos, Winston Churchill se refirió a uno de esos "explosivos" como el arma más terrorífica de todas las que Alemania había lanzado contra Rusia hasta entonces. Porque, en palabras del que fuera primer ministro británico, aquel tren transportaba "en un vagón sellado herméticamente, cual bacilo de la peste", nada menos que a Lenin.

(Goethe entre Karlsbad y Weimar, 5 de septiembre de 1823). Era el 5 de septiembre de 1823. Una silla de posta rodaba lentamente por la carretera que conduce de Karlsbad a Eger. La mañana aparecía envuelta en los primeros fríos otoñales, el viento azotaba con violencia los rastrojos y el cielo se extendía límpido hasta las lejanías del horizonte.

Nos hallamos en el siglo XX y ante un mundo que ya no tiene secretos, en el que no quedan tierras por descubrir ni mares por surcar. Países cuyos nombres, en la anterior generación, eran apenas conocidos, se encuentran hoy sojuzgados por Europa, sirviendo a sus necesidades. Los barcos se remontan, actualmente, hasta las fuentes del Nilo, que durante infinidad de tiempo se buscaron en vano. Las cataratas Victoria, que un europeo contempló por primera vez hace medio siglo; producen ahora energía eléctrica.

(Dostoievski, Petersburgo, Plaza Semenowsk, 22 de diciembre de 1849). El ruido de los sables, las voces de mando a lo largo de las casamatas, han turbado su sueño en medio de la noche. En lo desconocido pasan lúgubres y fantasmales sombras. Esas sombras le empujan por un camino estrecho, largo, inmensamente largo. Se oye el chirrido de un cerrojo. Se abre una puerta. Entonces puede vislumbrar el cielo, y un viento helado le abofetea el rostro. Aparece un carro, negro como el abismo. Y las sombras le empujan hacia aquel abismo.

En medio de los bailes, de los galanteos, de las intrigas y de las discusiones del Congreso de Viena, la noticia aterradora cae y estalla como una bala de cañón: Napoleón, el león prisionero, ha destrozado su jaula de Elba. Uno tras otro van llegando los mensajes: ha conquistado Lyón y ha expulsado al Rey; las tropas de fanáticas banderas corren a su encuentro; ya está en París, en las Tullerías. Han sido inútiles Leipzig y los veinte años de una guerra homicida.

La tercera entrega de la magistral La trilogía de Nueva York. Con la misteriosa desaparición de Fanshawe, amigo de la infancia del narrador de la historia, éste recibe la extraña petición de decidir cuál de los manuscritos que Fanshawe escribió a lo largo de los años es merecedor de ser publicado. Mientras se sumerge en la obra de su amigo, irá absorbiendo también sus vivencias.

La aurora. El poeta nos habla de nuevo de la ciudad como símbolo de soledad. Describe el amanecer no como una señal de renacimiento y alegría, sino como la imposibilidad de realización de sus esperanzas y anhelos, porque se encuentra al final de la noche en la más amarga desesperación. Panorama ciego de Nueva York. Lo estéril de la faceta amorosa del poeta se revela como su forma más íntima de dolor que hace extensivo a tod

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l’un és polític i l’altre, periodista. Amb l’entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d’aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda.

Quan una relació sentimental arriba a la seva fi, qualsevol excusa és bona per evadir- se. Rebre unes enigmàtiques postals des de Kyoto dalgú que no es vol identificar però que et convida a visitar-lo, només pot significar una cosa: deixa-ho tot i viatja al Japó.

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda.

Una colla de nou companys de classe s'alien per formar un club. No són perfectes, ningú no ho és, en realitat. La seva intenció és lluitar contra les injustícies, en un valent intent de fer un món més just com a reflex del que volen trobar quan siguin grans. Les "accions anti" que protagonitzen els uneixen més que cap altra cosa des de sisè de primària fins a tercer d'ESO.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

Dos amics comparteixen un secret que pot tenir conseqüències mortals. El segrest d'en Dani posa en guàrdia en Max, que es llança a resoldre un cas que posarà de manifest què pot portar la cultura de l'especulació sense escrúpols, l'adoració del diner fàcil, l'èxit ràpid....

Pere Gabriel, fill d’una família obrera, es fa gran en un temps de revoltes i incerteses. De ben petit ha de treballar i enfrontar-se amb una vida molt dura, però plena d’il·lusions, curiositat i tendresa. La guerra civil, la derrota, sobretot, les hi anorrearà i li imposarà un silenci, que amagarà un secret íntim que no revelarà fins a la vellesa.

La Martina rep un regal el dia que fa dotze anys: les memòries de l'Anticlub. Anys enrere la seva germana i uns companys de classe van crear aquest grup, dedicat a lluitar contra les injustícies del barri i de l'institut. Les seves aventures encara es recorden, però ara que un dels membres ha decidit escriure-les, la Martina sent la necessitat de tornar a formar una colla com la de la seva germana. Només cal dir-ho als seus amics, però: qui són els seus amics?

Sherman Comet no és gaire llest. El que més li agrada a la vida és seure davant el televisor amb una cervesa a la mà. O mirar els escots de les dones. És un dropo, un estudiant pèssim que malviu en un pis tronat al Harlem de Nova York. Per desgràcia, ell és lúnic que pot evitar que daquí sis dies un forat negre sempassi la Terra. Ara sha de veure si serà capaç de fer-ho. O si tan sols voldrà posar-shi. Li caldrà una bona dosi de persuasió per part de Vivian Bentley, la noia dels seus somnis i la persona que més lodia en aquest planeta.